Com va neixer AUOP

A conseqüència del tsunami del 26 de desembre 2004, milers de persones que estaven a les platges van morir en qüestió de segons engolits per la força del mar: 30.000 ho van fer a Sri Lanka i 6.000 més a les illes que pertanyen a la Índia.

 

D Dos anys després, vaig conèixer Sri Lanka, gràcies a una ONG que estava cooperant en aquest lloc. Vaig realitzar amb aquesta ONG tres viatges inoblidables i que van marcar en mi un profund sentiment d’arrelament i implicació … En aquest període vaig visitar el Districte de Galle, al sud de l’illa de Sri Lanka; zona pesquera i turística, amb edificacions colonials i paisatges marítims d’una bellesa natural extraordinària.

Paradoxalment, en aquest lloc tan bonic em vaig trobar amb una pobresa severa. Famílies convivint en barraques, amb un únic ambient on es desenvolupa i transcorre l’activitat domèstica en condicions de falta d’infraestructures d’habitabilitat i pèssimes condicions higièniques. Espais amuntegats on es cuina, es menja i es dorm sense diferenciació, adults i nens.

 

En aquests tres viatges, tot i la meva tasca de cooperant, em vaig dedicar a observar tot allò que veia, especialment els barris més desfavorits de la zona, i vaig observar la seva població, formada per persones hospitalàries i solidàries, capaces de compartir el poc que tenien a canvi d’un somriure.
 
Però de tots els somriures, van ser els dels nens els que més em van captivar. Nens sense recursos, sense joguines, amb pocs mitjans per desenvolupar-se i crear un futur, però capaços de transmetre una tendresa i despertar en mi un amor incondicional.



Durant aquest temps vaig poder sentir, molt dins meu, la tristesa i la necessitat d’aquest poble tan entranyable. Impregnar d’aquelles sensacions úniques i sumar tantes experiències intenses viscudes allà, cap a la gent i l’illa, van fer néixer en el meu interior sentiments que escapaven a la meva comprensió. A cada retorn a casa, sentia una pena profunda, i trigava cert temps en situar i tornar al meu ritme normal. Intentava entendre, però no era fàcil; era una lluita contínua amb mi mateixa. Aquesta situació em va crear una crisi interna que em va obligar a deixar el voluntariat durant un temps, temps que vaig dedicar a reflexionar i meditar. Aquesta reflexió va donar el seu propi fruit: vaig decidir dedicar el meu temps i esforços en ajudar tot el possible als nens de Sri Lanka. Aquest va ser el naixement de AUOP.

SIGUENOS

en las redes sociales

www.auop.org